Entidaes en defensa de les llingües propies denuncien frente al Congresu la «discriminación» de la Llei audiovisual

La Voz REDACCIÓN

AGORA

Entidaes en defensa de les llingües propies denuncien frente al Congresu la «discriminación» de la Llei audiovisual
Entidaes en defensa de les llingües propies denuncien frente al Congresu la «discriminación» de la Llei audiovisual

Representantes concentráronse enantes del empiezu del debate de la Llei Xeneral Audiovisual, porque la norma «nun va dar más que pasinos que nun van garantizar la igualdá llingüística».

26 may 2022 . Actualizado a las 14:29 h.

Representantes d'entidaes que trabayen en favor de les llingües gallega (AMESA), vasca (Euskalgintzaren Kontseilua), catalana (Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, ACPV, Escola Valenciana, FOLC y CIEMEN) y asturiana (Iniciativa pol Asturianu) concentráronse esti xueves a les puertes del Congresu de los Diputaos enantes del empiezu del debate de la Llei Xeneral Audiovisual, porque la norma «nun va dar más que pasinos que nun van garantizar la igualdá llingüística».

Dende la entidá Acció Cultural del País Valencià (ACPV), el so portavoz Rubén Pitarch señaló a Europa Press que les entidaes se concentraron güei pa manifestar el so refugu «al proyectu de Llei audiovisual qu'impulsó'l Gobiernu del Estáu español».

«Denunciamos la llinia inmovilista, centralista y poco respetuosa cola realidá plurilingüe del Estáu, que yá venía de gobiernos anteriores», afirmó Pitarch, que refugó que sigue la «discriminación» de les llingües d'España que nun son el castellanu y el proyectu de Llei «discrimina, subordina y minoriza" el restu d'idiomes.

Los representantes de les entidaes fixeron referencia al procesu d'ellaboración de la llei: «Los axentes sociales en favor de les llingües caltuvimos una actitú proactiva, faciendo aportaciones concretes a los anteproyectos, treslladando a los partíos les nuestres propuestes, activando a la ciudadanía pa demostrar la existencia d'una demanda social. Sicasí, fixeron de menos les nuestres peticiones, polo que pue dicise que «la demanda ciudadana nun se tuvo en cuenta nesta llei».

Amás, indicaron que «a pesar de la presión política y social exercida poles entidaes foi determinante pa incluyir mínimos pa toles llingües tanto nes cuotes de catálogu de les plataformes y retresmisiones de TVE, como na financiación anticipado, los cambios introducíos son claramente insuficientes y testimoniales al representar ente'l 0,35% y el 2,55% del conxuntu».

Nesti sentíu, afirmaron que la llexislación xeneral audiovisual «namás estableció porcentaxes obligatorios de conteníos mínimos y financiación pal castellanu, ensin nenguna indicación nin reconocencia pa otres llingües existentes nel Estáu español fuera de la retórica vacía de conteníu».

Participaron na concentración Marcos Maceira (AMESA), Paul Bilbao (Kontseilua), Iván Llera (Iniciativa pol Asturianu), Francesc Marco (Plataforma per la Llengua), Maria Nebot (Escola Valenciana), Rubén Pitarch (ACPV), Daniel Condeminas (FOLC) y Elena Jiménez (Òmnium Cultural), informa Europa Press.