Cultura apoya la beca Asturies pa una residencia lliteraria d'autores en llingua asturiana o eonaviego

La Voz OVIEDO

AGORA

El director general de Política Llingüística, Antón García, y la directora de Residencia Literaria de A Coruña, Yolanda Castaño
El director general de Política Llingüística, Antón García, y la directora de Residencia Literaria de A Coruña, Yolanda Castaño Gobierno del Principado

El plazu de solicitúes ta abiertu hasta'l próximu 15 de setiembre

27 jul 2022 . Actualizado a las 16:36 h.

La conseyería de Cultura, Política Llingüística y Turismu patrocina la segunda edición de la beca Asturies de lliteratura asturiana en residencia, organizada pola Residencia Lliteraria 1863. L'ayuda del Principáu va sofitar los gastos d'una residencia de creación lliteraria en llingua asturiana o n'eonaviegu n'A Coruña a lo llargo d'un mes. El plazu de solicitúes ta abiertu hasta'l próximu 15 de setiembre y les bases de la convocatoria puen consultase na web de la dirección xeneral de Política Llingüística.

El director xeneral de Política Llingüística, Antón García, axuntóse esta mañana cola directora de la Beca Asturies, Yolanda Castaño, pa tratar sobre esta segunda convocatoria yá abierta. Na so primer edición, la beca Asturies sofitó'l proyectu n'eonaviegu de Miguel Rodríguez Monteavaro. La Beca Asturies de lliteratura asturiana en residencia tien como finalidá el sofitu, promoción y estímulu de la creación lliteraria en llingua asturiana y n'eonaviegu, potenciando'l so desenvolvimientu creativu col mayor rigor y escelencia. L'ayuda busca apurri-yos a los y les escritores en llingua asturiana un espaciu, un tiempu, un contestu y unes condiciones óptimes pa la entera dedicación al so propiu proyectu de creación lliteraria.

Pue presentase a la convocatoria cualesquier escritor o escritora en llingua asturiana o n'eonaviegu mayor de dieciocho años, con polo menos un llibru publicáu. El Principáu va sofitar los gastos d'estancia de la persona que reciba finalmente la beca. La estancia va desenvolvese na Residencia 1863, allugada nel llugar onde naciera la Real Academia Gallega de la Llingua y a pocos pasos d'onde tamién vivieron Emilia Pardo Bazán, Rosalía de Castro o Pablo R. Picasso, informa Europa Press.