Cultura amplía la protección de la toponimia asturiana pa caltener los nomes tradicionales d'elementos xeográficos
AGORA
El nuevu decretu va dexar recuperar y afitar denominaciones tradicionales de sableres, montes, ríos y caminos, ente otros enclaves qu'hasta agora quedaben fuera del procedimientu oficial
03 jul 2026 . Actualizado a las 18:39 h.La Conseyería de Cultura, Política Llingüística y Deporte amplía la protección de la toponimia asturiana con un nuevu decretu que dexa caltener y oficializar nomes tradicionales de la toponimia menor, una parte muncho más amplia del territoriu cola que se refuerza la protección d'esti patrimoniu llingüísticu y cultural de la comunidá. La norma, publicada güei nel Boletín Oficial (Bopa), va dexar estender per primer vegada la recuperación y fixación de topónimos a espacios qu'hasta agora quedaben fuera del procedimientu oficial, como sableres, montes, ríos, caminos, puertos, árees xeográfiques, espacios naturales protexíos o bienes patrimoniales de titularidá autonómica.
Hasta agora, el procedimientu de oficialización de la toponimia llindábase a parroquies y localidaes. El nuevu decretu sustitúi a la norma vixente dende 2002 y actualiza un procedimientu qu'hasta agora resultaba insuficiente pa dar respuesta a la diversidá y riqueza del territoriu.
Esta ampliación va dexar caltener parte esencial del patrimoniu cultural inmaterial d'Asturies. La toponimia tradicional constitúi una espresión singular de la memoria colectiva y del venceyu históricu de la ciudadanía col territoriu, amás de desempeñar un papel fundamental nel caltenimientu y tresmisión del patrimoniu llingüísticu asturianu.
El decretu refuerza, amás, el papel de la Xunta Asesora de Toponimia d'Asturies, órganu consultivu encargáu d'emitir los dictames técnicos previos a l'aprobación de les denominaciones oficiales, y establez un procedimientu más afayadizu p'afrontar les distintes realidaes xeográfiques de la comunidá.
Una vegada oficializaos, los topónimos aprobaos van pasar a integrase nel Sistema Cartográficu del Principáu y van formar parte del so nomenclátor xeográficu oficial, cola correspondiente xeorreferenciación. D'esta miente, va facilitase un usu homoxéneu per parte de les alministraciones públiques, los servicios cartográficos y la ciudadanía.