La «Llei Celaá» va permitir al Principáu determinar la presencia del asturianu nel sistema educativu

La Voz

ACTUALIDÁ

Isabel Celaá, ministra de Educación y Formación Profesional
Isabel Celaá, ministra de Educación y Formación Profesional Emilio Naranjo | EFE

Asturies, al nun tener llingua oficial, va poder determinar el 35% de los conteníos curriculares

04 mar 2020 . Actualizado a las 19:31 h.

El proyectu de reforma educativa aprobáu esti martes en Conseyu de Ministros y que va principiar la so tramitación parllamentaria, la yá conocida como Llei Celaá, recueye la potestá del Principáu pa determinar la presencia del asturianu a pesar de nun ser llingua oficial.

«Aquelles Comunidaes Autónomes nes qu'existan llingües cooficiales que nun tienen esi calter en tol so territoriu o llingües non oficiales que gocien de protección llegal van poder ufiertase nos términos que determine la so normativa reguladora», recueye l'articuláu del proyectu de reforma educativa consultáu por Europa Press.

Trátase de la disposición adicional trixésima octava, la referida a la presencia de la pluralidá llingüística del Estáu y que nel so títulu yá recueye la existencia de «llingües que gocien de protección llegal» xunto al castellanu y el restu de llingües autonómiques oficiales.

Asina, el proyectu recueye'l derechu a recibir enseñanza en castellanu y nel restu de llingües oficiales nos sos respectivos territorios. «El castellanu y les llingües cooficiales tienen la consideración de llingües vehiculares, d'alcuerdu cola normativa aplicable», indica'l testu, qu'establez que al acabar la educación básica, tolos alumnos y alumnes van tener que dominar la llingua castellana y la llingua cooficial correspondiente.

Per otru llau, Lengua Castellana y Lliteratura y l'asignatura asemeyada na otra llingua oficial van impartise nel idioma correspondiente, mentes qu'aquelles Comunidaes Autónomes nes qu'existan llingües cooficiales que nun tienen esi calter en tol so territoriu o llingües non oficiales que gocien de protección llegal --casu d'Asturies y Aragón-- «van poder ufiertales nos términos que determine la so normativa reguladora».

Asturies, al nun tener llingua oficial, va poder determinar el 35% de los conteníos curriculares, mentes que territorios como Cataluña, Galicia, País Vascu, Comunidá Valencia, Isles Baleares o Navarra van determinar el 45%.

La llei vixente, la conocida como Llei Wert, llevantó polémica n'Asturies na so tramitación, porque nun primer momentu namás contemplaba la presencia nel sistema educativu de les llingües oficiales, ensin falar de la situación del asturianu, con reconocencia xurídica pero ensin calter oficial. Finalmente, el Ministeriu acabó aceptando la propuesta del Gobiernu asturianu de que tamién se recoyera la presencia de llingües non oficiales pero con desenvolvimientu curricular