El topónimu «Uviéu» ta recoyíu n'escritos del sieglu XIX

La Voz / Agencias

OVIEDO

PACO RODRÍGUEZ

El grupu del PP nel Ayuntamientu protesta pol acuerdu pa nomar el conceyu aunque aparez ya en 1852 nun testu de Marcelino Flores de Prado

30 oct 2017 . Actualizado a las 19:54 h.

El topónimu «Uviéu» ta recoyíu de forma escrita dende mediaos del sieglu XIX. Asina, hai constancia de qu'en 1852 usolo Marcelino Flores de Prado y, pocos años después, Apolinar Rato y Hevia, bisgüelu de Rodrigo Rato, nuna carta al presidente de la Real Academia Española.

Asina se recueye nuna carta qu'en 1984 la Comisión de Toponimia del Principáu d'Asturies unvió al alcalde d'Uviéu d'aquella, Antonio Masip, y a la que tuvo accesu Europa Press. Más de trés décades depués, Uviéu vuelve ser el topónimu que propón la Xunta Asesora de Toponimia del Principáu d'Asturies pa nomar a la capital d'Asturies, too esto xunto la forma en castellanu «Oviedo», lo que fizo que el grupu municipal del PP nel conceyu protestara.

El topónimu Uviéu ta recoyíu pela primer vez de forma escrita en 1852, na pluma de Marcelino Flores de Prado. Otra manera, Apolinar Rato y Hevia, bisgüelu de Rodrigo Rato y mui críticu col socialismu, tamién usó esta forma nuna carta unviada'l presidente de la Real Academia Española na que solicitó la introducción de palabres asturianes nel diccionariu español.

La mesma forma ye la qu'esti autor usa nel «Vocabulario de las palabras y frases bables», de 1891. Per otru llau, tamién se recueye'l usu d'Uviéu nel periódicu local «El carbayón» en 1897.

Amás, el cronista oficial d'Asturies, Julio Somoza, dedicó'l so llibru 'Cosiquines de la mió quintana', publicáu en 1884, al «Firme d'Uviéu». Ye dicir, al rector de la Universidá d'Uviéu, Fermín Canella, máxima autoridá cultural d'Asturies n'aquel momentu.

Mesmamente, Uviéu aparez n'obres lliteraries a lo llargu de tol sieglu XX, como en «L'Alborá de les Malvises», de Constantino Cabal, publicada en 1944 y una de les obres más importantes de la historia de les lletres asturianes.

Per otru llau, nel llibru «Refranero asturiano», publicáu pola Diputación d'Uviéu y el RIDEA en 1962 recuéyese'l dichu «Xente d'Uviéu tambor y gaita».

Premiu Uviéu

Mesmamente, en 2006 y 2007, el Conceyu d'Uviéu entamó'l «Premiu Uviéu de rellatos curtios, teatru y poesía en llingua asturiana», un concursu lliterariu fechu en collaboración cola Academia de la Llingua Asturiana. Na so vida curtia, el premiu foi'l meyor dotáu económicamente de tolos que se convocaben anualmente en llingua asturiana.